dilluns, 18 de març del 2024

Club de música

Dimecres 20 de març, a les 18:30 hores

Conferència - audició
Les ciutats de la música clàssica
París

A càrrec de David Puertas

divendres, 15 de març del 2024

Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la trobada de febrer...

Una història és una pedra llançada al riu 

Mònica Batet

A la trobada de febrer del club de lectura ‘Dijous entre lletres’, hem llegit i comentat la novel·la Una història és una pedra llançada al riu (Angle Editorial, 2023) de la Mònica Batet.

Mònica Batet (El Pont d’Armentera, 1976) va estudiar Filologia Catalana a la URV i treballa de professora de català i d’editora. Ha publicat cinc novel·les i un recull de contes. Amb la primera, L’habitació grisa (Ed. Empúries, 2006), va guanyar el Premi de novel·la curta Just Manuel Casero. Amb la segona, No et miris el Riu (Ed. Meteora, 2012), va ser finalista al Premi Crexells. Amb la seva anterior novel·la, Nou illes al nord (Més Llibres, 2019) va guanyar el Premi Nollegiu. Alguns dels seus contes han estat traduïts a l’anglès, l’espanyol, el polonès i el grec. 

La història comença amb dos personatges, el Futur Folklorista i el Futur Revolucionari que es van fer amics en una escola de ball, tot i que a ells no els preocupava gens aprendre’n. De fet, només els interessen els contes populars (i després les cançons, i els jocs) i se’n fan uns grans experts. Però un dia, els governants alteraran el destí de tota la societat i, és clar, el d’ells dos.

Aquesta novel·la es mou entre la tradició oral i la literària. Cada lector pot reconèixer els personatges i la ciutat on viuen malgrat que no tinguin nom. També el país on passa tot plegat, el moment històric, els canvis socials. Cada línia del llibre vibrarà dins seu amb el record de fets viscuts, coneguts o narrats: la lluita soterrada contra un poder dictatorial, el desig de llibertat plena, el verí paralitzant de la repressió, la força aglutinadora d’una cançó…

Es tracta d’una història màgica i real, atemporal i contemporània, circular i lineal, tradicional i moderna.

Temes que van sortir a la conversa:

Comencem comentant la impressió general de la novel·la. En aquesta ocasió, no hi ha terme mig, o ha agradat molt o no ha agradat gens, és a dir, no han entrat a la història i no li han trobat el sentit.

És cert que es tracta d’una història amb un argument molt original i molt ben explicada, però tot i així a alguns els ha costat arribar fins al final.

Un dels punts en què hem coincidit és en comentar el període històric i dictatorial: ens ha recordat a Alemanya, a Espanya durant el franquisme i també a d’altres països actuals que poden estar sotmesos a un règim similar.

El conte de La línia, que és el centre i el motor dels esdeveniments, és un dels elements que més ha agradat, ens han interessat totes les versions del conte que hi ha: “Quan de petit demanava que m’expliquessin el conte de La línia, i ho demanava moltes vegades, no m’hauria pogut ni imaginar que d’alguna manera aquella història antiga reviuria gairebé idèntica al nostre segle”. 

En buscar sobre aquest conte, hem descobert que és una tradició de llocs que tenen en comú la dictadura. Aquestes línies que es dibuixen al terra i que són horitzontals ens han fet pensar i parlar de tot tipus de línies (i límits), també de les verticals: “Les històries s’assemblen, les històries es repeteixen. Són com els cercles que es dibuixen a l’aigua. Un moviment en genera molt d’altres. Els humans no som tan originals com ens pensem”.

Dels contes, els investigadors passen a les cançons, un tema amb el qual ens identifiquem perquè aquí se n’han cantat moltes amb referències polítiques (Ibáñez, Llach), sobretot quan hi havia censura: “Tanmateix, com més llegia i com més preguntava, més tenia la sensació que en les cançons d’aquell país hi havia una línia imaginària i rigorosa que devia ser gairebé impossible de travessar”.

Els personatges estan molt ben treballats i definits. Per exemple, ens crida l’atenció com de ben descrita està la ingenuïtat de la protagonista quan és una nena. 

Pel que fa a l’estructura, comentem que té la típica dels contes, de tots els que analitzaven: els personatges es coneixen pel seu treball (rol) i no pel nom (el nen, la nena, l’àvia, la mare, el Viatger de cada Mes, el Revolucionari, el Folklorista...), no se situa en un lloc concret ni en una època marcada, i els capítols tenen la mateixa fórmula per iniciar-los.

El final de la novel·la, i de la línia i la repressió, és optimista i sorprenent. A més, es complementa amb les històries breus d’altres veïns de la ciutat, persones que han sobreviscut, que tenen una gran fortalesa interna. Unes històries que arrodoneixen i donen profunditat a la narració.

Si voleu saber més coses sobre la novel·la, podeu escoltar l’entrevista que li van fer a l’autora a tv3 AQUÍ.

Raquel Casas Agustí
Conductora del Club

dimarts, 5 de març del 2024

Exposició de pintura

Del 9 de març al 6 d'abril, a la sala polivalent

VIDA


A càrrec de Saychai Jungpanich

Inauguració dissabte 9 de març, a les 11 hores

dissabte, 2 de març del 2024

Presentació de llibre

Dimarts, 5 de març, a les 18 hores

La casa de les mentides


Aquesta novel·la és un divertiment: la mentida és, simplement, el seu eix i excusa. Les tres històpries que la componen estan basades en la mentida, tractades des de l'humor.
La mentida pietosa, la intencionada, la compulsiva; les promeses trencades; la falsificació; l'autoengany; les faules; l'exageració; el plagi; l'ocultació... no són més que diferents cares de la mentida.

Encara que la mentida gaudeix, en general, de mala premsa, al llarg dels temps hi ha hagut els qui l'accpeten, que dir alguna petita mentida de tant en tant és permissible -com Plató- i, per contra, els qui la rebutgen rotundament -Aristòtil, San Agustí, Kant...

Sigui com sigui, la realitat és que la mentida s'ha instal·lat a les nostres vides, en totes i cadascuna de les seves versions, des de les banals i innòcues fins a les de més alt nivell -ben conegudes per la classe política, l'Esgésia i d'altres estaments de poder-. El progrés ens ha portat, a més, nous formats moderns, digitals, globals: les anomenades fake news i la IA (intel·ligència artificial), capaces de ferla grossa a qualsevol esfera.

Presentació a càrrec de Sílvia Romero i l'autora del llibre M. Pilar de los Hielos

divendres, 1 de març del 2024

Recital de poesia

Dissabte 2 de març, a les 12 hores

Homenatge a Miguel Hernández


A càrrec de membres del Grup de teatre l'Escotilló (Vilanova i la Geltrú)